No és la llista negra de morosos. Tampoc la llista negra dels paradisos fiscals… Es tracta de la llista negra d’empreses que discriminen el català.
El WICCAC (Webmàsters Independents en Cadalà, de Cultura i d’Àmbits Cívics) és una agrupació de webs independents, no lligades a organismes oficials ni grups polítics que tenen el propòsit cultural i cívic de vetllar per l’ús del català. Aquesta agrupació du a terme un baròmetre de l’ús del català a Internet. Es tracta d’un estudi sobre la utilització del català a les webs d’empreses i organitzacions. El resultat d’aquest estudi és ben decebedor i presenta una situació molt greu, segons el WICCAC. L’ús del català al món virtual de les webs està molt per sota del seu ús real al món del tracte directe i del comerç tradicional. Moltes empreses només tenen versió de la web en castellà, n’hi ha que només en anglès.
L’agrupació és doncs una eina de pressió social tan per part de les administracions públiques com també dels consumidors i treballadors d’aquestes empreses. Amb l’excusa que els catalanoparlans entenem el castellà s’estalvien de fer-ne una versió.
L’altra dia quan estava a la parada de l’autobús un home es queixava dels diners que segons ell es desperdiciaven traduïnt del castellà al català. Segons ell era una tonteria i una despesa innecesària. Segurament el que aquest home no sabia és que actualment hi ha eines de traducció que faciliten la traducció automàtica castellà-català, com l’internostrum. El cost no és una excusa per no respectar a una bona part dels clients i usuaris, ni tampoc per demostrar una insensibilitat cultural i cívica envers la llengua.
No us ha passat mai? Persones que normalment utilitzen la nostra llengua després quan fan blogs o parlen en públic… la discriminen. Si això passa a petita escala imagineu amb les múltinacionals! Bé sigui per ignorància o perquè és més fàcil seguir el corrent a l’imposició de l’estat del castellà com a única llengua oficial… La solució comença per tu mateix:
Queixa’t. Reclama. Tria establiments que retolin i atenguin en català. Pren consciència de la teva llengua!
PD: Potser el proper dia que entris al Bershka a comprar-te una samarreta, o a El Corte Inglés a comprar un electrodomèstic penses en aquest post i reacciones. Si ho fas, m’escriuràs?
Posted by Ragna on novembre 24, 2009 at 11:50 am
Hmmmm, com a traductor no puc estar d’acord, en part, amb un dels paràgrafs del text, ja que la traducció automàtica mai no substituirà els traductors humans (per molt bones que siguin) i, per tant, els costos seguiran sent relativament alts. Ara bé, aquest senyor potser no havia pensat en què la mateixa despesa que es fa en traduir continguts del castellà al català també es fa en traduir continguts del català (creats en català) al castellà, per la seva satisfacció i per la satisfacció d’una comunitat no catalana, ni castellana, sinó bilingüe.
Tot i que mai he estat d’acord amb l’afirmació que el català està discriminat, així com tampoc ho estic amb “l’altra” (el castellà discriminat), si que hi existeixen una sèrie d’aspectes, tant al Web com al món real, que impedeixen la creació d’una situació totalment bilingüe. Per exemple, per una banda, no entenc ni entendré mai perquè als centre que he treballat últimament les traduccions a l’anglès o l’espanyol eren totalment prioritàries i les traduccions al català es deixaven per al becari. Per una altra banda, no entenc ni entendré mai la imposició de retolar en català, ni la sanció que s’aplica en cas contrari. Penso que la solució no és, ni molt menys, la discriminació “positiva”. S’ha d’arribar a un punt intermig que satisfaci tant la comunitat catalanoparlant com la comunitat castellanoparlant.
Respecte a aquesta eina, però, he de dir que em sembla una idea bastant bona per aconseguir qualsevol d’aquests objectius.
Posted by Sergi on novembre 24, 2009 at 2:52 pm
Bones Ragna,
No estic gens d’acord amb l’afirmació que el català no està discriminat. Està clar que a nivell “oficial”, institucional, ja no ho està, inclòs la promoció que es fa del mateix és molt bona. Tot i així a nivells no oficials, més informals, sí que encara és discriminat. Només fa falta mirar el nombre de películes traduides, el nombre de premsa, llibres, revistes, etc., que estan en català: la quantitat és ridícula si es compara amb el castellà. A més a més, si comparem la situació de poder d’una llengua i l’altra, la discriminació positiva està totalment justificada (i és desitjable), tal i com es fa amb les rendes dels pobres o amb les dones. Les situacions desiguals s’han de tractar desigualment, no pots tractar igual a un pobre que a un ric perquè el que faras serà perpetuar la situació de pobresa del pobre. Així mateix també ho penso respecte a la llengua, per això la discriminació positiva és totalment necessària si es vol arribar a una igualtat entre les dues llengues.
Posted by Ragna on novembre 24, 2009 at 4:43 pm
Tot i que l’explicació em sembla perfecta, segueixo sense veure la discriminació positiva com a solució pels problemes lingüístics de Catalunya. La discriminació positiva passa per marginar (discriminar) la part dominant per tal de potenciar la marginada, quan la solució addient seria mantenir el nivell actual de la part dominant i fer que la part marginada arribès a aquest mateix nivell. I ho aplico a tots els nivells que has esmentat, però especialment al lingüístic. Marginar la llengua fins ara dominant nomès servirà per crispar encara més l’ambient. I es què, personalment, de què em serveix lluitar per un país bilingüe i lliure si desprès no tinc el dret a escollir?
PD. Com va quedar el tema de l’Yzaguirre? ;p
Posted by Sergi on novembre 24, 2009 at 9:14 pm
Suposo q pels arguments que em dones deus de ser liberal pq sinó no els entenc. La discriminació positiva vers alguna cosa no vol dir marginar a la contrària. No margines als homes quan fas discriminació positiva vers les dones i obligues a que siguin el 50% en les llistes electorals dels partits polítics. O tu consideres que si que és una discriminació vers els homes? Potser és una discriminació vers les persones amb grans capacitats, independentment del seu gènere, però no vers els homes. Doncs amb el català és el mateix. No discrimines el castellà quan demanas que, com a mínim, un cartell estigui en català (també pot estar en castellà i en totes les llengues que vulguis). Tampoc crec que discriminis el castellà fent una ensenyament únic, pq en aquest tothom apren a parlar castellà alhora que crees cohesió social (sinó, com a valència, crearíem 2 comunitats: la catalana i la espanyola). A més a més, fent referència al que dius del dret a escollir. Precisament ara mateix, en moltes matèries, si que no hi ha dret a escollir pq quasi tot està en castellà. I en el tema escolarització el dret a escollir al final acaba sent negatiu. En primer lloc pq pots acabar creant dues comunitats enfrontades (com a Euskadi) i en segon lloc pq si en realitat donem dret a escollir suposo q hauria de ser real, és a dir, un nen de pares xinesos suposo q hauria de poder escolaritzar-se en aquesta llengua, no? (pq sinó quina mena de dret a escollir és aquest?).
Apa, vagi bé
Posted by Ragna on novembre 25, 2009 at 1:43 am
Doncs si, tendeixo més al liberalisme, perquè negar-ho (quan em pregunten dic que soc de dretes per les persones i d’esquerres pels animals, antitaurí sempre! jeje). Ara bé, no crec que pensem tan diferent… Només tenim un concepte diferent de discriminació positiva, ja que normalment jo associo la gran majoria dels conceptes que has esmentat a l’igualitarisme i no els considero dintre de la discriminació positiva. Això si, en el cas del 50% obligatori de dones… Que vols que et digui, em sembla bastant discriminant. Potser no contra els homes, com tu dius, però si contra les persones amb grans capacitats, efectivament. Per optar a un lloc de treball, sigui de polític o de camioner a l’A-7, s’haurien de mirar les competències de les persones. I si es dona el cas que hi surten més homes que dones, ei, doncs com si surten més dones que homes! Per aquest tipus de mesures, precisament, no estic d’acord amb la discriminació positiva. Es discrimina la part dominant si o si (no he parlat en cap moment de la part “contrària”), el problema és l’enfocament: en aquest exemple en concret la part dominant no són els homes, sinó les persones capacitades. Per X motius (accés a l’educació en temps passats, etc.), la tònica fins ara és que les persones capacitades es correspongueren amb els homes únicament, però això no fa dels homes com a tal la part dominant. La solució hauria d’haver passat per oferir les mateixes oportunitats tant a homes com a dones al llarg de tot el procés, independentment dels resultats, no per assegurar la presència d’uns i altres.
Respecte al tema d’escollir, obviant el tema de que l’elecció es limitaria únicament a les dues llengües oficials del país (que són oficials per X motius, principalment per motius històrics i per tenir un percentatge X de parlants cadascuna… xinesos… com us agrada fotre, eh! xD), es pressuposa que si es lluita pel benestar d’una llengua és perquè una gran part de la població té l’interès suficient en mantenir aquesta llengua i, per tant, per lògica, aquesta població escollirà aquesta llengua quan es doni l’elecció. La solució, un cop més, no hauria de passar per imposar el català a les escoles, sinó per educar la població en la importància d’una llengua com el català perquè per voluntat pròpia escollís el català. Utòpic, ho sé, però seria la forma idònia de satisfer tant una part com l’altra. Imposar mai no satisfarà tothom, això ha de quedar clar, i pot arribar fins i tot a crear dues realitats enfrontades d’una manera molt més ràpida que l’elecció. Com que personalment també opino que l’elecció desembocaria, més tard, en dues realitats enfrontades, jo crec que prefereixo l’ensenyament mixt… Ben fet, això si, no com està ara que ni s’aprèn castellà, ni s’aprèn català, ni s’aprèn res. Òbviament, només a l’ensenyament (pel fet d’educar la població en la importància de la convivència de totes dues llengües) i, com a molt, al món audiovisual (no entenc com la Warner, entre d’altres, no vol doblar al català quan les subvencions de la Generalitat no són precisament petites!). A la resta d’aspectes si que apostaria per l’elecció, ja que no crec que fes cap mal a la comunitat lingüística catalana, per exemple, que el rètol del meu bar estigués en castellà, sempre i quan els serveis s’ofereixen en totes dues llengües (i sento tornar als rètols, però és que em crispa molt per una experiència personal amb la Generalitat).
PD. Segurament influeixi en el meu raonament el fet que, tot i que vaig néixer a Catalunya, no em sento lligat de cap manera a la nacionalitat catalana, com tampoc ho faig a l’espanyola, però si a les llengües que aquí es parlen. Per tant, realment no tinc, diguem, una cultura que defendre i hi han molts dels conceptes que sosteniu els nacionalistes que no acabo d’acceptar (però que entenc perfectament, compte!)… I si t’explico la meva teoria de l’evolució natural de les llengües ja em tatxes de fatxa total, així que passo xD